La Plaça Real és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat de Barcelona que cada any acull visitants de totes les parts del món. És un espai on es pot trobar part de l’essència cosmopolita de la ciutat comtal i el seu llegat artístic. Encara que moltes persones coneixen la seva existència, molt pocs saben realment la història que hi ha darrere d’ella. Amb el pas dels anys ha anat evolucionant al costat dels nombrosos espais de Barcelona. L’article d’avui descriu diferents curiositats, peculiaritats i història d’aquesta.
Llegat Caputxí
Des de 1822 l’ordre italiana dels monjos caputxins es van establir a la ciutat amb un convent situat en el barri Gòtic. L’any 1835, no obstant això, aquest lloc de culte va ser dissolt a causa de la desamortització eclesiàstica que va posar els terrenys del convent a subhasta per a habilitar un nou espai a la ciutat. Poc temps després, diversos arquitectes d’escoles prestigioses, com la Llotja, van presentar a concurs diverses propostes de construcció, entre elles un teatre que no va tenir èxit per la seva proximitat amb el Teatre del Liceu.
El nom de "reial"
No és coincidència que “real” faci referència a la monarquia espanyola. De fet, històricament aquest nom va ser donat pel rei Ferran VII per a immortalitzar el seu nom i col·locar una estàtua a la ciutat com un símbol del seu regnat absolutista a Catalunya. Òbviament a causa de la seva impopularitat ,i al poc temps de la seva mort, el projecte de la seva estàtua va ser desestimat i es va construir una font (Font dels tres gràcies) en el seu lloc.
La germana desapercebuda de la Plaça Reial
En 1848 l’arquitecte Daniel Molina va dur a terme la reestructuració de la Plaça Reial. En aquest cas si comparem la seva estructura amb la Plaça Major de Madrid es poden trobar moltes similituds amb cadascun dels elements que les componen. És d’especial interès que a nivell simbòlic també comparteixen moltes coincidències, especialment pels fets històrics que van acollir, com la proclamació de la Segona República Espanyola.
Un record del descobriment del nou món
Als voltants de les façanes de la Plaça Real es poden trobar escuts d'armes i busts de destacats exploradors i navegants espanyols que van viatjar al nou món (conquesta d'Amèrica) a la recerca d'aventures i riquesa. Els fanals que presideixen la Plaça són obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i van ser afegides en 1879 per a acompanyar la composició de la Font dels tres Gràcies. El més destacable d'elles són les seves formes, que igual que altres obres modernistes, estan inspirades en les formes de la naturalesa, les quals recorden a serps enroscades. En la part superior curiosament recorda al casc alat d'Hermes o Mercuri el missatger dels déus.
Als voltants de les façanes de la Plaça Real es poden trobar escuts d'armes i busts de destacats exploradors i navegants espanyols que van viatjar al nou món (conquesta d'Amèrica) a la recerca d'aventures i riquesa. Els fanals que presideixen la Plaça són obra de l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i van ser afegides en 1879 per a acompanyar la composició de la Font dels tres Gràcies. El més destacable d'elles són les seves formes, que igual que altres obres modernistes, estan inspirades en les formes de la naturalesa, les quals recorden a serps enroscades. En la part superior curiosament recorda al casc alat d'Hermes o Mercuri el missatger dels déus.
L'oasi de Barcelona
Aquest és un altre dels noms amb el qual els Barcelonins reconeixen la Plaça Real. Actualment, la zona és un important centre bulliciós de la vida nocturna que contrasta amb la resta dels espais de la ciutat. De fet, al voltant de la Plaça es poden trobar palmeres que contrasten amb la font i els fanals, creant un espai obert on es concentren sota els seus pòrtics molts restaurants i altres tipus de negocis. És una de les poques places tancades i porticades que té la ciutat de Barcelona, de planta rectangular i envoltada d'una edificació neoclàssica.
